ⓘ Can Mundet és una casa pairal del municipi de Vidreres que pertany la família Mundet que, procedent de França, sestablí en aquesta zona en el segle xvi, i acons ..

                                     

ⓘ Can Mundet

Can Mundet és una casa pairal del municipi de Vidreres que pertany la família Mundet que, procedent de França, sestablí en aquesta zona en el segle xvi, i aconseguí un important patrimoni, el qual es va anar venent al llarg del segle xx. Es tracta dun edifici de tres plantes amb un pati emmurallat. És una obra inclosa en lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Actualment ledifici susa com a casa de colònies de lempresa Rosa dels Vents.

                                     

1. Descripció

Ledificació està constituïda per dos cossos contigus i annexionats.

Per una banda, tenim el cos antic datable del segle XV 1576 que consta de tres plantes; la planta baixa contempla tres obertures, com són el gran portal daccés darc carpanell rebaixat, muntants de pedra i amb una inscripció en el dintell que al ludeix al propietari "Jose Mundet" i la data de reforma "1853". Aquesta està flanquejada per dues obertures similars: rectangulars, de llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra. Pel que fa al primer pis, aquest abraça tres obertures resoltes amb el mateix plantejament: rectangulars, grans dimensions, projectades com a balconeres, de llinda monolítica conformant un arc pla i muntants de pedra. Finalment en el segon pis es torna a reproduir la mateixa articulació i distribució de les obertures que hem vist en el pis anterior, però això si a una escala significativament menor. Coronat amb una senzilla cornisa, la qual també es perllonga en la part esquerra en la qual trobem una escala de cargol, que permet accedir únicament al segon pis, com també un rellotge de sol. Aquest cos està cobert amb una teulada de vessants a laterals.

Mentre que per laltra, tenim el cos nou també estructurat en tres plantes. La planta baixa contempla tres obertures, com són el portal daccés, ubicat al lateral, de llinda monolítica, amb muntants de pedra excepte un dels costats, flanquejat per dues finestres similars: rectangulars, de llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Pel que fa al primer pis, aquest consta de quatre obertures, les quals són resoltes amb el mateix esquema formal i compositiu aplicat a les finestres del pis anterior, és a dir, rectangulars, llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra i ampit treballat. Remarcar finalment en aquest primer pis, la presència dun rellotge de sol en forma desfera. En el segon pis, trobem quatre obertures irrellevants les quals no han experimentat cap mena de tractament en format demmarcament. En la part lateral, torna a succeir el mateix que en lanterior cos, és a dir disposició duna escala de cargol, però que en aquest cas permet accedir al primer i segon pis. Cal dir finalment que aquest segon cos també disposa duna coberta de vessants a laterals. Immediatament adossat la part lateral dreta daquest cos nou, sha projectat un tancament per tal de definir i concretar un espai físic estricte, en el qual tant a linterior com a lexterior shi pot veure una garita de vigilància de maons.

Finalment dintre de la propietat i molt pròxima la masia cal destacar la presència dun element interessant com és una torre de guaita, la qual es troba en un molt bon estat de conservació. És de planta circular, la construcció és de pedra i té aproximadament uns cinc metres de diàmetre i uns dotze o tretze metres dalçada.

                                     

2. Història

Lorigen del mas es produeix el 1577, quan el vescomte de Cabrera va establir Joan Montet i Bernat Andreu, pagesos del regne de França al mas Masot o Masada, situat la parròquia de Caulès, que estava en ruïnes i afrontava amb la riera de Terranegra, amb Cabanyes de Lloret, mas Padrosa, mas Fullà de Caulès, Morell de Santa Seculina i amb el Rec Clar. El domini directe corresponia al vescomte. Aquest establiment incloïa la condició que els adquiridors shavien de partir les terres mig per mig, i en el termini de dos anys hauria de construir cadascú una casa. Per entrada paguen al vescomte un parell de pollastres. La part de Montet donà lloc al mas Mundet, canviant la grafia del cognom.

El 1721 lhereu de can Mundet es va casar amb Maria Antònia Fullà i Puig, pubilla dels masos Fullà de Caulès i Ponsgrau de Vidreres. Daquesta manera els Mundet es van consolidar com els principals propietaris de Caulès, i un dels primer de Vidreres. El 1800 Joaquim Mundet i Oliver, nét de Joaquim Fullà i Puig, es va casar amb Coloma Riquer i Fornaca, pubilla dels masos Pons i Fornaca de lEsparra. Posteriorment el 1808 van comprar el mas Metges de lEsparra. Així en el segle xix la família era un dels principals propietaris de Vidreres i de lEsparra. En aquest segle va tenir molta importància lexplotació dels boscos per lobtenció del suro.

Com a mostra de la puixança econòmica de la família, el mas del segle xvi fou enderrocat i en el lloc seu sedificà la casa actual de tres plantes, amb un pati emmurallat amb garites. Però aquesta riquesa també suposava alguns inconvenients, així el 1842 quan Josep Mundet i Riquer tornava de mercat de Cassà de la Selva fou segrestat per uns trabucaires, que se lemportaren a una cova propera a Llorà. Com a rescat van demanar 800 unces dor la família. Però en Josep sescapà una nit i el mateix dia, el mosso de can Mundet que portava els diners del rescat, tornà a casa després de sentir com un grup de persones reunides a lhostal de la Barca, la sortida de Girona, deien que a Llorà shavia escapat un segrestat. En agraïment la Divina Providència i segons promesa que va fer si se’n sortia del segrest, en Josep Mundet va fer construir un nou altar a lermita dArgimon i va regalar un vestit de tissú dor la Mare de déu del Remei dAnglès. La família visqué en el mas Mundet fins al 1985 i posteriorment la casa es transformà en casa de colònies. Respecte a les propietats, quan lexplotació forestal ja no donava els rendiments anteriors, totes les situades a lEsparra foren venudes, conservant-se parcialment les situades a Vidreres.

Segons explica la fitxa de Patrimoni, aquesta masia va esdevenir la casa pairal de la família Mundet que, procedent de França, sestablí en aquesta zona en el segle xvi, i aconseguí un important patrimoni, el qual es va anar venet al llarg del segle xx. Lorigen del patrimoni es produeix el 1577, quan el vescomte de Cabrera va establir Joan Montet i Bernat Andreu, pagesos del regne de França al mas Masot o Masada, situat la parròquia de Caulès. La part de Montet donà lloc al mas Mundet, canviant la grafia del cognom. El 1721 lhereu de Can Mundet es va casar amb Maria Antònia Fullà i Puig, pubilla dels masos Fullà de Caulès i Ponsgrau de Vidreres. Posteriorment el 1808 van comprar el mas Metes de lEsparra. Així en el segle xix la família era un dels principals propietaris de Vidreres i de lEsparra. En aquest segle va tenir molta importància lexplotació dels boscos per lobtenció del suro. Com a mostra de la puixança econòmica de la família, el mas del segle xvi va ser enderrocat i en el lloc seu sedificà la casa actual de tres plantes, amb un pati emmurallat amb garites. Però aquesta riquesa també suposava alguns inconvenients, així el 1842 quan Josep Mundet i Riquer tornava de mercat de Cassà de la Selva va ser segrestat per una trabucaires demanant un rescat de 800 unes dor la família, però en Josep sescapà durant la nit. La família va viure en el mas Mundet fins al 1985 i posteriorment la casa es transformà en casa de colònies. Respecte a les propietat, quan lexplotació forestal ja no donava rendiments, totes les situades a lEsparra foren venudes, conservant-se parcialment les situades a Vidreres. Pel que fa la torre, aquesta antigament era un molí, el qual va començar a construir-se el 17 de setembre de 1818, per un mestre de cases i va costar 1073 lliures barceloneses. El dia 27 de gener de 1820, es va beneir i el dia 1 de Febrer del mateix any es va utilitzar per primera vegada. Lany 1975, ICONA va aixecar cinc metres el parament i el va convertir en torre de vigilància contra incendis, dotant-la duna petita estació meteorològica, telèfon i emissora.

                                     

3. Referències

Bibliografia

  • Formiga, J.; Vidreres. Els Pobles de la Selva, 2002
  • Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998