ⓘ Free online encyclopedia. Did you know? page 86

Ponale

El Ponale és un torrent de set quilòmetres de llarg, que sorigina al Llac de Ledro i acaba al Llac de Garda, amb un salt proper als 30 metres anomenat "Cascata del Ponale". El curs del riu es troba completament dins del municipi de Ledro. Des de ...

Trebia

El Trebia o Trebbia és un riu de lantiga Gàl lia Cispadana que desguassa al riu Po, antic Padus, a uns 3 km a loest de Placèntia. Plini el vell lesmenta com Trebias Placentinum. Dacord amb es clàssics, naixia als Apenins lígurs, prop de Montebrun ...

Ill (Alsàcia)

L Ill és un riu dAlsàcia afluent del Rin. Neix en la serralada del Jura i segueix de sud a nord per la plana dAlsàcia fins passat Estrasburg. LIll ha donat nom a Alsàcia: el nom germànic Elsass significa "País de lIll". El curs del riu té una all ...

Roine

El Roine és un riu de lEuropa occidental que neix als Alps suïssos la glacera del Roine, al cantó de Valais, i flueix primer cap a loest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani.

Arly

L Arly és un riu francès, que neix a Megève i és afluent de lIsèra, al qual sajunta a Albertville. Flueix pels Departaments de lAlta Savoia i la Savoia i té 38 km de llargada. En el seu curs es troben les Gorges de lArly que es poden visitar, ja ...

Durance

La Durença, Durance, Durença, o Durènço en provençal és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saône pel que fa la seva longitud i el tercer després del Saône i lIsère pel cabal. Amb 323.8 quilòme ...

Riu Isèra

L Isèra és un riu de la regió dAlvèrnia-Roine-Alps a lest de França. És un dels principals afluents del Roine per lesquerra. Neix a Val dIsère, un poble alpí a lest del departament de la Savoia, prop de la frontera amb Itàlia i suneix al Roine un ...

Sena

El Sena és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen. Neix a Source-Seine i desemboca al canal de la Mànega. Lorigen del nom Sena prové de la deessa Sequana, que ...

Andelle

El riu Andelle forma lúltim afluent important de la riba dreta del riu Sena. Té laguaneix a Serqueux dins el Pays de Bray i desemboca al riu Sena a Pîtres. Els principals afluents són el Héron, el Crevon i el Lieure.

Riu Aube

L Aube és un riu de França, afluent del Sena per la dreta. Neix al departament de lAlt Marne, prop de Praslay i desemboca al Sena després de 248 km i travessar els departaments dAlt Marne, Côte-dOr, Aube i Marne. Desemboca prop de Marcilly-sur-Se ...

Riu Eure

LEure té el seu naixment a Marchainville, prop de Longny-au-Perche, al departament de lOrne i suneix al Sena a Martot, al departement de lEure, tot i discorren pràcticament junts des de Pont-de-lArche. El riu dóna nom al departament del mateix no ...

Riu Marne

El riu Marne és el principal afluent del Sena. Amb els seus 525 km és un dels rius més llargs del país. El seu naixement se situa al Plateau de Langres, a Balesmes-sur-Marne i suneix al Sena a Charenton-le-Pont/Alfortville/Ivry-sur-Seine. Durant ...

Ourcq

Ourcq és un riu de França, afluent del riu Marne per la part dreta i un subafluent del riu Sena. Neix prp de Fère-en-Tardenois al departament de lAisne. Té una conca de 1.100 km², uns 87 km de llargada i un cabal de 2.12 m3/segon a Chouy.

Riu Bièvre

El Bièvre segueix el seu curs natural fora de París, però va desaparèixer de la capital al començament del segle XX. Tot i això, aquest riu de 36 km, tan útil com beneficiós per als parisencs, tenia la seva font a les Yvelines i sunia al Sena, a ...

Loing

El Loing és un riu de França, afluent esquerre de la Sena, que amb un recorregut de 143 km travessa els departaments del Yonne, Loiret i Sena i Marne.

Riu Yonne

El Yonne és un riu de França, afluent del riu Sena per lesquerra. Naix al massís de Morvan, al departament de Nièvre. Desemboca al Sena a Montereau-Fault-Yonne, després de recórrer 293 km pels departaments de Nièvre, Saona i Loira, Yonne i Sena i ...

Riu Guadarrama

El Guadarrama és un riu de la península ibèrica, afluent del Tajo. El curs daigua, que neix en el Sistema Central, discorre enterament per territori espanyol, travessant la Comunitat de Madrid i la província de Toledo. La seva conca hidrogràfica ...

Tiétar (riu)

El Tiétar és un riu de la península ibèrica, afluent del Tajo. El curs daigua, que neix en el Sistema Central, discorre enterament per territori espanyol, travessant la Comunitat de Madrid, la província dÀvila, la província de Toledo i la provínc ...

Nera

El Nera és un riu dItàlia a lÚmbria i Laci. El seu nom llatí fou Nar. Té una llargada de 116 km i això fa que sigui el número 44 dels rius italians, però si es té en compte el cabal mitjà queda situat en 7è lloc. Desemboca en el riu Tíber.

Riu Cuckmere

El riu Cuckmere neix prop de Heathfield, a East Sussex, Anglaterra, en els vessants meridionals de Weald. El nom del riu probablement deriva duna paraula en anglès antic que significa "que flueix ràpid", atès que baixa més de 100 m en els seus pr ...

Riu Medway

El riu Medway és un afluent del Tàmesi que neix a Turners Hill, West Sussex, i té un recorregut de 113 km fins a desembocar a Garrison Point, la localitat de Sheerness. Té una conca hidrografica de 2.409 km², la segona més gran del sud dAnglaterr ...

Riu Mersey

El Riu Mersey, en anglès: River Mersey, és un riu del nord-oest dAnglaterra. El seu nom deriva de lidioma anglo-saxó i significa "riu fronterer". Aquest riu era probablement el límit entre els antics regnes de Mercia i Northumbria i durant segles ...

Mare de Déu de la Trobada (riu)

El riu de la Mare de Déu de la Trobada és un curs daigua del poble de Bellestar, a lAlt Urgell. El riu travessa els camps de regadiu de Bellestar fins a arribar a lermita de la Mare de Déu de la Trobada, que dóna nom al riu, poc abans darribar a ...

Segre

El Segre és un riu de Catalunya, afluent de lEbre per lesquerra. La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya. Al llarg daquest recorregut hi ha els embassaments dOliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diverso ...

Éssera

L Éssera és un riu aragonès, afluent, per lesquerra, del Cinca, de 86 km. Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres daltitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de lAneto i lalta pluviositat d ...

Riu Isàvena

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui suneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça. LIsàvena entra la Baixa Ribagorça pel congost dOvarra o de Gavarre ...

Riu de Sant Nicolau

El Riu de Sant Nicolau és un riu, afluent de la Noguera de Tor, que discorre uns 11.5 km 5 dins del terme municipal de la Vall de Boí, la comarca de lAlta Ribagorça, i pràcticament tot dins el Parc Nacional dAigüestortes i Estany de Sant Maurici ...

Noguera de Tor

La Noguera de Tor és un riu dalta muntanya, afluent de la Noguera Ribagorçana per lesquerra. Durant el seu recorregut creua actualment només els termes de la Vall de Boí i del Pont de Suert, però abans de les agrupacions municipals actuals traves ...

Riu de Vilacarle

El riu de Vilacarle és un riu dAragó poc cabalós i afluent del riu Isàvena. Neix al vessant sud del massís del Turbó. Situat la Vall de Lierp i Tor-la-ribera, desemboca en el riu Isàvena, entre el massís del Turbó, la serra del Jordal i la serra ...

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa és un riu pirinenc dorientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix al Pla de Beret, la Vall dAran, a pocs metres del naixement de la Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i lAtl ...

Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc dorientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix la capçalera de la vall de Barravés, i desemboca al Segre al terme de Corbins. Està embassat pels pantans de Baserca, dEscales, de Canelles i de ...

Gola del Ter

La Gola del Ter és la desembocadura actual del riu Ter, al municipi de Torroella de Montgrí. Al nord hi deixa la platja de la Pletera, continuació de la Platja de lEstartit; i, al sud, la de la Fonollera. Els deltes del Ter i del Daró - tot i que ...

Alps de Graies

Els Alps de Graies són una divisió dels Alps Occidentals, a cavall de les regions italianes de la Vall dAosta i del Piemont, dels departaments francesos de la Savoia i lAlta Savoia i el cantó suís del Valais. El nom Graies ve de la tribu celta gr ...

Alps del Delfinat

Els Alps del Delfinat són una secció són una secció del sector dels Alps del sud-oest, segons la classificació SOIUSA, amb el seu punt més elevat a 4.102 msnm la Barre des Écrins. Es troba en el sud-est de França, a loest de la cadena principal d ...

Gran sector alpí

El concepte de "gran sector alpí" va ser definit per la SOIUSA de lany 2005. Per a procedir a una millor classificació i subdivisió dels Alps, la SOIUSA va superar la històrica tripartició alpina en Alps occidentals, Alps centrals i Alps oriental ...

Alps Julians

Els Alps julians són una serralada que forma part dels Alps que sestenen des de nord-est dItàlia fins a Eslovènia, on salcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav. Van ser anomenats així per Juli Cèsar, que va establir el domini romà sobre aqu ...

Alps Lígurs

Els Alps Lígurs són una secció del sector dels Alps del sud-oest, segons la classificació SOIUSA, i constitueix el tram inicial dels Alps, a cavall entre el Piemont, Liguria i el departament francès dels Alps Marítims. El seu punt més alt és el c ...

Alps Marítims i prealps de Niça

Els Alps Marítims i prealps de Niça són una secció del sector dels Alps del sud-oest, segons la classificació SOIUSA, amb el seu punt més elevat a 3.297 msnm al cim del Mont Argentera.

Alps orientals

Els Alps orientals és una serralada, una porció del sistema muntantanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema aplí, ha tingut significats diversos. Els Alps orientals inclouen parts de Suïssa, la major part dÀ ...

Prealps de la Savoia

Els Prealps de la Savoia són una secció del sector dels Alps del nord-oest, segons la classificació SOIUSA, amb el seu punt més elevat a 3.257 msnm a lHaute Cime des Dents du Midi.

Prealps del Delfinat

Els Prealps del Delfinat són una secció del sector dels Alps del sud-oest, segons la classificació SOIUSA, amb el seu punt més elevat a 2.790 msnm la Grande Tête de lObiou. Aquesta secció alpina limita a lest amb els Alps del Delfinat dels que el ...

Alps i Prealps de la Provença

Els Alps i Prealps de la Provença són una secció del sector dels Alps del sud-oest, segons la classificació SOIUSA, amb el seu punt més elevat a 2.961 msnm al cim de la Tête de lEstrop.

SOIUSA

SOIUSA són les sigles de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino. És una explícita proposta per a una normalització i estandardització dels diferents sistemes nacionals de classificació dels massissos alpins en una per ...

Subsecció alpina

Un subsecció alpina és una de les subdivisions de la serralada dels Alps, introduït amb la SOIUSA a partir de lany 2005.

Serralades Bètiques

Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu. Sestenen des del sud de la península Ibèrica –del golf de Cadis– fins a Alacant i le ...

Sistema Central

El Sistema Central és una cadena de serralades que divideix la península Ibèrica la seva zona central. El sistema muntanyós sestén des de la part central de Portugal fins al Sistema Ibèric. La seva estructura és força lineal, seguint una alineaci ...

Jálama

El Jálama és una muntanya situada a loest del Sistema Central, entre les comunitats autònomes dExtremadura i Castella i Lleó. Amb 1492 metres daltura és una de les muntanyes més altes de la Sierra de Gata, després de la Peña Canchera i del Bolla. ...

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos daltitud mitjana la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de lEbre. Entre els cims més importants, cal destacar-ne el Moncayo, Javalambre i el Peñarr ...

Serra de Gúdar

La serra està formada per un massís dalta muntanya entre les comarques del Maestrat aragonès i de la comarca Gúdar-Javalambre a Terol, junt també, amb la serralada de Javalambre, més al sud. Tocant a lest amb la província de Castelló i amb el Mas ...

Serra de Las Ampolas

La Serra de las Ampolas està situada a lest de la província de Terol, més concretament, en la comarca Gúdar-Javalambre. Aquesta serra es troba entre les poblacions de Puertomingalvo i Mosqueruela i es pot considerar com els últims contraforts del ...